Un instant, un poema

Un instant, un poema, és un poemari que intenta reflexar justament el que el mateix títol ens anuncia. Consta de tres parts poètiques molt ben definides amb la voluntat d’explicar la casuística que s’ha de donar per plasmar en un poema, un instant, tots els instants viscuts, i què en queda de tot plegat.
Ho he intentat explicar de forma entenedora, ja que no concebo un poema que no es pugui entendre globalment amb una primera lectura, malgrat que m’he permès l’ús de metàfores i jocs de paraules per vestir cadascun d’ells com creia que es mereixien.
Tots els poemes plasmen instants a la ciutat, passejant pels carrers de Barcelona, anant en bicicleta, tornant d’una excursió al Pirineu, passejant per pobles de muntanya, sentint la tornada a casa en tren, recordant l’amor i la bellesa de l’erotisme, contemplant i experimentant la naturalesa i els seus fenòmens, escoltant-me a mi mateix, gaudint del món de la pagesia, d’un concert i perquè no dir-ho, vivint un moment vital, entre moltes altres situacions i vivències.
Un instant, un poema, intenta ser un reconeixement als moments viscuts, perquè qualsevol moment és un poema.